|
HISTÒRIES DE FESTA. Joan Panés, un fester com qualsevol altre. Des de fa anys, la tarda del 17 d’agost, dia de l’entrega de premis, quan criden al carrer de Travessia de Sant Antoni, entre els diferents festers i festeres que pugen a l’escenari hi ha un xicot que amb basto blanc extensible mostra una alegria indescriptible, és un més d’aquest carrer. Tot cercant aquesta persona que també està present en altres festivitats que es celebren a la vila i fora, hi ha Joan Panés de la Cruz, veí de Gràcia des del seu naixement, durant els Jocs Olímpics de 1992. Per diferents circumstàncies, potser perquè es volia perdre els jocs, el seu naixement es va avançar a les 24 setmanes de gestació i ell i el seu germà Ignasi van nàixer prematurs. Malauradament, el seu germà va traspassar i ell, amb 700 grams de pes, va començar el seu camí gracienc. Més de trenta operacions i amb pronòstics mèdics que no caminaria, que no parlaria, que no arribaria a una alçada convencional. Bé, de tot això res de res. Camina, parla pels colzes, i és més alt que un Sant Pau, l’únic és que té una discapacitat de visió d’un 92%, però que no és cap inconvenient perquè es mogui lliurament i faci bots a dalt de l’escenari. Tot plegat cap problema perquè el Joan no sigui amic de la gent que l’envolta o que tothom també l’estimi. De petit va anar a l’escola Pau Casals i després a l’escola especial Paideia i actualment està treballant a un centre ocupacional de la Fundació Teas, responsables de la construcció de dos murals instal·lats en l’equipament municipal de Vila Urania i en els quals en Joan ha participat. Malgrat tot, la vida del Joan és molt activa, pinta, fa obres de teatre, amb l’Esplai Encert, fa bàsquet, ràdio a Cultura FM Bocanord, fa sortides per arreu i per Sant Jordi és un magnífic venedor de roses a la plaça del Diamant. Una altra de les seves activitats mentre va existir, fou tocar un timbal al grup Repercutim gestionat per l’Albert Gil, la Marta i la Cristina i que la Covid-19 es va endur. Moment en el qual en Joan es va manifestar a la plaça de Sant Jaume demanant que canviessin algunes normes de mobilitat que els afectaven. Recentment, a finals del mes de març va ocupar pàgines dels diaris i telenotícies portant la torxa dels Special Olympic celebrats a Granollers aquest any i on fou un dels protagonistes. Però com va arribar aquest intrèpid xicot a la comissió de festes de Travessia?. Molt fàcil de la mà d’una amiga de la família que n’era sòcia i d’ençà de ja fa nou anys que està integrat com un més. Li agrada fer el guarnit, anar a recollir el premi disfressat, en tot, sentir-se un més dels festers i festeres d’aquest carrer. El Joan també és una persona familiar, irradia afecte, li agrada relacionar-se, però també li agrada molt menjar i passejar els seus gossos Jara i Paki i des de la seva calculadora ja està fent comptes de quan podrà emancipar-se i anar a viure sol en un pis tutelat. Tot plegat una lliçó de vida amb rere fons de la festa major. Per JMC. .. |