EL PÒRTIC DE LA FESTA MAJOR.

L’Albert Torres l’home que dirigí la modernització de la Festa Major de Gràcia.


El passat 16 de novembre de 2022 va morir l’Albert Torres, el president que amb els seus equips va modernitzar la Festa Major de Gràcia, tal com esmentava l’Independent de Gràcia del 18 de novembre passat, Torres de família festera de quatre generacions i l’ànima del carrer Camprodon on va guanyar el primer premi de carrers guarnits tres anys seguits en la dècada de 1980 i va ser el president de la festa més longeu.

Fill de Llibert Torres que també va rebre un homenatge de la festa els anys vuitanta, de jove va entrar a treballar a l’escorxador municipal de Barcelona fins que l’Ajuntament el va tancar el 1979. El mateix any que el carrer Camprodon recuperava de nou la festa major. I moment en el qual l’Albert va ser reassignat al departament d’intervenció de l’Ajuntament.

La Festa Major de Gràcia de la dècada de 1980 va anar creixent, mentre que els seus presidents anaven canviant, així com de local social, fins a arribar a l’any 1989, quan va esclatar una crisi en el si de la Federació de Carrers de la Festa Major de Gràcia, que generà la dimissió del seu president.

Finalment, en una tensa assemblea general i a través d’un joc de boles negres i boles blanques, al final fou elegit l’Albert Torres entre els diferents candidats, com a nou president i el cap visible per redreçar l’entitat.

Arribats en aquest punt cal retornar al passat. Concretament a la seva feina com a treballador d’intervenció de l’Ajuntament. Moment en el qual el primer Ajuntament democràtic de la ciutat estava format per diferents partits i un d’aquests regidors era Antoni Comas, tinent d’alcalde de Finances entre el 1979 i 1981. Un període en el qual l’Albert Torres i l’Antoni Comas van establir una gran amistat.

El mes de juny de 1990, amb l’Albert com a president de la Federació de Carrers de la Festa Major de Gràcia i l’Antoni Comas com a conseller de Benestar Social de la Generalitat, l’Albert va aconseguir una de les coses més importants per la festa, que la Federació pogués disposar d’un local propi al carrer d’Igualada, 10 i obrir-lo durant la festa major d’aquell any amb una exposició antològica de la festa.

Malauradament, aquell any primer del seu mandat mentre preparava el guarniment del seu carrer, quan estava dalt d’una escala aquesta es va partir i ell va anar a parar a terra amb el resultat d’un braç trencat que el va acompanyar tota la festa. Després arribaren les samarretes i altres millores que a poc a poc anaren consolidant la Federació com gairebé mai havia passat.

Arran d’un malentès el 1992, entre l’ajuntament i la Federació pel tema de la llum de la festa, finalment, va aconseguir el 1993 que des de la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat, aquesta es fes càrrec d’instal·lar a cadascun dels carrers de la Federació una instal·lació elèctrica fitxa. Cosa que va afavorir als carrers de la festa, ja que cada any es van estalviar molts diners.

El 1994 es va endegar el concurs del cartell de la festa major i poc temps després arribaren els concursos de Pintura i de Fotografia.

El 1995 es va publicar el llibre Petita història de la Festa Major de Gràcia de la Pilarín Bayés amb textos de Francesc Rillo i Vicens Sanclemente.

Després de mesos de treball, el 1997, amb motiu dels 180 anys de l’inici de la Festa Major d’Estiu, la Generalitat de Catalunya va qualificar la festa, com Festa Tradicional d’Interès Nacional. Aquell any també es va inaugurar la xarranca commemorativa de la plaça de la Revolució.

A cavall de 1997 i 1998 amb el Taller d’Història es van publicar dos llibres sobre la festa major en la col·lecció d’imatges i Records.

El 1999 es van presentar els gegantons Torradet i Gresca i el 2000 la Cuca Garlanda.

També s’organitza el sopar i festa de Cap d’Any a l’envelat de la plaça del Diamant per rebre l’any 2000.

Cal ressenyar també la gran relació cordial que va encetar amb l’Aplec del Caragol de Lleida.

Es pot parlar molt de l’Albert Torres, des de la seva visió en positiu de les coses, del seu tarannà conciliador, del seu tracte amb els col·laboradors, entre moltes altres. I a ell, sobretot a ell, la festa major li deu moltes millores, està clar que va tenir diferents equips al llarg dels anys que en va ser president, però l’anima mater de tot plegat cal buscar-la en l’Albert i al final del seu mandat rebé el Premi Vila de Gràcia a títol individual i la Medalla d’Honor de Barcelona, dos reconeixements que avalaran en un futur no massa llunyà es pugui col·locar una placa en la seva memòria.

Ara bé, com a colofó d’Albert, home de poques paraules en públic, però gran conversador en privat i amb un sentit de l’humor molt peculiar cal recordar-lo vestit de gàngster, de torero o de Drag Queen a l’ofrena de Sant Roc o menjant cargols en el Cargol Tour, quan als de l’aplec arribaven a Barcelona.

Acabat el seu mandat el dia de Sant Roc de 2007 es va estrenar el gegantó Torres encarregat de mostrar cada any la samarreta de la festa i que la seva imatge el recordarà en el temps.

Josep Maria Contel.

Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis.

..